Ueber die provenzalischeu Liederhandschriften des Gr. M. Barbieri.
257
JE. Ohne Angabe (1er Handschrift.
I. PEIRE D’ALVERNHA. Als Beleg für son und mot:
Cui bon vers agrad’auzir
De mi conseill be qu’ el escout
Aquest qu’era coipens’ a dir,
Que pos li er sos cors asis
Deu (De? En?) ben entendrel son eis mots,
Ja non dira qu’el aia auzis
Meillors mots trobats luenh ni prop.
In C E R T V a. Gedruckt aus C und V mit zahlreichen
Varianten.
II. ARNAUT DANIEL. Zu gleichem Zwecke wird angeführt
:
Autet e bas entrels prims fueills
Son nou de flors eis rams li renc,
E noi te mut bec ni gola
Nuills auzels, ans brai e canta
5 Cadaus en son us
Per joi c’ai d’els e del tems,
Chan mas amors mi acausa (1. asauta)
E vils (1. quels) mots ab lo son acorda.
ACDEHIKN. — CDE bieten nur ganz unwesentliche
Varianten.
III. RAMBAUT DE VAQUEIRAS. Unter den Novellen
des V. Capitels wird die Art erzählt, wie er der Beatritz
seine Liebe gestand. Es wird die erste Strophe des in der
Biographie erwähnten Liedes mitgetheilt.
Eram requer sa costum e son us
Amor, per cui plane e sospir e veill,
C’a la gensor del mon ai quist conseill
Em ditz qu’ieu am tan aut com puesqu’en sus
Sitzungsber. d. phU.-hist. CI. LXXVI. Bd. IX. Hft. 17