Ueber die provenzalischen Liederhandschriften des G. M. Barbieri.
229
bekannt ist) in MQ, welche Hss. jedoch das Lied anderen
Dichtern zuweisen.
Qui per nessi cuidar
Fai trop gran faillimen,
A dan li deu turnar;
E s’a mi mal en pren,
Ni ma donam dec lai (1. dechai),
Bes tanh, que tal folia
Ai fait, perqu’eu devria
Morir d’ir’e d’esmai.
In ACDIKRab enthalten.
Fol. 83—86.
Fol. 87. GUILLEM DE BIARN. Siehe oben Fol. 9.
Fol. 88—90.
Fol. 91. GUILLEM DE LA TOR, che propose a Sordello
una questione tale per maniera di tenzone:
Uns amicx et un’amia,
Sordel, aun si [un] voler
C’a lur semhlan non poiria
L’uns ses l’autre joi aver,
E si l’amiga moris
Aisi que l’amicx o vis,
Que no la pot oblidar,
Cals seria meills a far
Gres (1. Apres) lieis vivre o murir?
Digatz d’aiso vostr’albir.
In ADD'EGIKNQ enthalten.
Fol. 92-97.
Fol. 98. DAUDE DE PRADAS; siehe oben fol. 46.
Fece un libretto intitolato Romans dels auzels cassadors che
incomincia:
Dode de Pradas non s’oblida,
Pueisqu’e sens e razos l’en covida,
Que non fassa un bon solatz
Per si e per sels a cui platz.
Dieses Gedicht ist nunmehr bloss in b enthalten.